Текст песни La Mort de L'Avi (Versión 1965) - Joan Manuel Serrat

No hi ha rialles, sols hi ha plors.
No hi ha cançons, sols hi ha gemecs.
Sembla que tot vagi de dol
En aquest racó mariner.
A la taverna, els pescadors
Estan tots muts, no diuen res,
I les comares, a l'església,
Preguen per l'avi.
Tothom anirà a l'enterrament,
Tothom dirà: "que bo què era!"
Tothom sabrà parlar-ne bé,
Potser algú plorarà de pena.
Però no d'amor, perquè, al vell,
D'amor, tan sols li'n van donar
La barca, el vent, els aparells,
La xarxa, el sol i el blau del mar.
Però l'endemà tot ha canviat,
Car ningú no pensa en el vell.
Els pescadors són a la mar,
Els minyons juguen pel carrer.
Però a la platja, plena ahir,
Sols una barca hi ha restat,
Amb una xarxa que mai més
No tornarà a besar la mar.
No tornarà a besar la mar,
Mai més.