Текст песни Canço de Matinada (Versión 1966) - Joan Manuel Serrat

Ens ho ha de dir la veu tremolosa i trista d'un campanar
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
Que ha despertat amb fam i busca per entre blats i civades
Qualsevol cosa per omplir el pap
O potser un gall que dins la cort canta
La nit és morta, i ja es fa clar, la nit és morta, i ja es fa clar
Mentre jo canto, de matinada, la vila és adormida encara
S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí
S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada
I el sol que les escalfa fins que les tallin d'un cop de falç
Alcen la testa mullada i fresca
Per a caure a terra massa temps hi ha
Per a caure a terra massa temps hi ha
Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens
I amb el sarró i la bóta a l'esquena, i amb un bastó a la mà
Se'n va el pastor i el seu gos d'atura
Se'n van cap unes altres pastures
Trencant rius i cabanyes a les muntanyes, volen tornar
Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora:
El camí que han de fer és molt llarg
El camí que han de fer és molt llarg
Cap a la vila ja ve el pagès, la bossa buida
I el carro ple de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort
La mula sua, el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia
Mentre que el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant
A les velletes que, pansidetes, cap a l'església van caminant
Cap a l'església van caminant
I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara
I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara